L’arquitectura tradicional d’Eivissa constitueix un dels seus principals segells d’identitat, ja que és única al món. Antigament, els eivissencs vivien en cases solitàries a la meitat de camp, sense conformar nuclis urbans. Una de les excepcions més rellevants és el Poblat de Balàfia, a Sant Llorenç, d’origen medieval. Es va crear a partir d’una vella alqueria musulmana que, amb l’arribada dels cristians, va evolucionar a un total de set cases agrupades, amb dues torres de defensa. Ja se’n tenia constància documental al segle XV.
Aquest conjunt monumental oferia una important defensa als seus habitants davant dels saquejos dels pirates barbarescos, que a partir del segle XVI es van fer més freqüents. Els pagesos de Balàfia, quan intuïen el perill, es refugiaven a l’interior de les torres i no sortien fins que els invasors decidien marxar o buscar objectius més fàcils.
